Jorge Picó, director artístic del Teatre Principal de Vilanova i la Geltrú.
«El gran repte que tenim és crear lligams afectius amb l’espectador»
Laura Marín, El Punt.
Jorge Picó va rebre el
mes de maig l’encàrrec de dirigir el nou Teatre Principal de Vilanova i
la Geltrú, que després de quatre anys d’obres i reformes, tornarà a
obrir el 31 d’octubre. Picó –autor, actor i director teatral en actiu–
va néixer a València, on va llicenciar-se en art dramàtic i filologia
anglesa. L’any 1990 es va traslladar a França per estudiar a l’Escola
Internacional de Teatre Jacques Lecoq, on va conèixer l’actor local
Sergi López i hi va iniciar la relació professional. Picó i López són
els responsables de l’espectacle Non Solum, que es va estrenar al Teatre Principal l’any 2005, tot just abans del seu tancament.
–Amb quins objectius estrena la nova temporada?
–«Amb la intenció d’omplir el teatre amb la gent
més diversa possible i que la vila senti que el teatre és seu. El
Principal serà un animal amb potes que camini i que vagi cap a la gent
amb cursos i lligams amb les entitats. Aquest primer any, volem crear
una línia que ens permeti de parlar de teatre amb el teatre i el que
voldria, per més endavant, és portar espectacles per temàtiques. Que el
teatre, que és la gran eina per fer preguntes, pugui arribar a bon port.
Que el públic no vingui només a veure espectacles i entreteniments,
sinó que hi hagi una coherència amb el que passa a la societat: parlar
de consumisme, la mort…»
–I quins són els principals reptes que hauran d’afrontar?
–«El públic és el gran repte. Estic demanant a la
gent que el divendres, dissabte i diumenge pensi en nosaltres com a
espai cultural, d’oci i divertit. El gran repte és crear un lligam
afectiu amb la gent, que tinguin confiança en el teatre.»
–Creu que es pot haver perdut l’hàbit?
–«Hi ha hagut un parèntesi que no ens convé. Això
és com els amics, que els has de cuidar, trucar per telèfon, anar-los a
veure, i nosaltres ara fa 4 anys que no els truquem. Però el teatre té
tanta força que una trucada ho posa tot en marxa. També hem d’aprofitar
la novetat i la força de la reobertura.»
–S’ha marcat objectius a mitjà termini al capdavant de la direcció del Principal?
–«Estic fent això i estic dirigint coses al
voltant. De moment, hi ha el compromís d’estar aquí aquesta temporada i
la vinent i després s’haurà d’avaluar si ho he fet bé o no. Això del
teatre és un misteri, però jo tinc molta confiança en Vilanova i la
comarca i estic convençut que això anirà molt bé… Crec que la resposta
serà contundent.»
–Creu que és molt diferent el públic de Barcelona que el de la comarca?
–«Els sentiments són iguals i Shakespeare pot fer
sentir el mateix a tot arreu. Però després hi ha detalls, com el costum a
Barcelona de sortir tot els dies, però la fondària del públic és la
mateixa.»
–La idea per aquesta temporada és concentrar les actuacions el cap de setmana?
–«En principi, sí, però podem intentar fer coses durant la setmana. És una creació, això del teatre, ho hem de provar tot.»
–Ja han entrat en contacte amb els grups amateurs de la zona, que sempre han reclamat més atencions dels equipaments municipals?
–«Ja estem parlant amb els amateurs per fer
intervencions a la jornada de portes obertes. Em sembla que pot ser un
contacte enorme amb el públic i estan molt contents i disponibles. Però a
més, seguirem mirant com fer lligams i vincles perquè, per una banda,
són el meu públic i, d’altra, persones que s’estimen molt el teatre.»
(Més informació a Cultura i Espectacles, plana 32)