posseeix les qualitats de tota gran actriu: sap respirar connectant el text amb les emocions, t’aguanta les pauses, li dóna sentit als silencis, i parla i camina omplint l’escenari sense donar la sensació d’anar al límit, com els bons esportistes.
Rosa Novell y la vía láctea
Confieso públicamente que soy admirador de Rosa Novell pues forma parte de una constelación de grandes damas del teatro, vía láctea que iría desde Fiona Shaw en Irlanda, Natalie Baye en Francia, Maddalena Crippa en Italia, hasta llegar a Julieta Egurrola en México. La primera vez que la vi en un escenario estaba en València, en la sala Rialto haciendo La Marquesa Rosalinda de Valle Inclán dirigida por Alfredo Arias. Fue, ni más ni menos, que Pepe Estruch quien nos habló de las excelencias de este montaje. Luego, durante una noche de insomnio, otra vez las estrellas de por medio, vi un reportaje en la televisón donde enterrada hasta la cintura exclamaba ¡una hormiga! No supe hasta más tarde que era ella otra vez, ahora interpretando a Winnie, en una de las obras cumbres del siglo XX, Los días felices de Samuel Beckett. La Novell, a las grandes damas del teatro se les llama por el apellido, tiene esa presencia en escena que conviene al teatro, puede ser hermosa y normal al mismo tiempo, pero sobre todo posee las cualidades de toda gran actriz: sabe respirar conectando el texto con las emociones, te aguanta las pausas, le da sentido a los silencios, y habla y camina llenando el escenario sin dar la sensación de ir al límite, como los buenos deportistas. Sin estas cualidades no puedes hacer una Fedra como la sabe hacer ella. La tragedia es deporte, decía Jouvet. En su lectura encarnada del Sin notícias de Gurb de Eduardo Mendoza, encontramos estas virtudes con el añadido de que se lo está pasando pipa en esta puesta-travesura-en escena suya. Pienso en Jack Lemon que hizo el camino inverso, el de un cómico que en Días de vino y rosas o en Missing nos revela su registro más trágico. Aquí ocurre al revés, la Novell, la gran trágica del teatro catalán, nos hace disfrutar y reír gracias a que su oído cómico es capaz de leer y encarnar las aventuras de Gurb, el divertido extraterrestre perdido en la Barcelona Olímpica. Mañana pues dos seres dotados de superpoderes aterrizarán en el Principal de Vilanova. Cuando termine el espectáculo miren hacia arriba, hacia la vía láctea, y entenderán porqué muchas de las cosas buenas vienen del cielo.
Rosa Novell i la via làctia
Confesso públicament que sóc admirador de Rosa Novell ja que forma part d’una constel·lació de grans dames del teatre, via làctia que aniria des de Fiona Shaw a Irlanda, Natalie Baye a França, Maddalena Crippa a Itàlia, fins a arribar a Julieta Egurrola a Mèxic. La primera vegada que la vaig veure en un escenari estava a València, a la sala Rialto fent La Marquesa Rosalinda de Valle Inclán dirigida per Alfredo Arias. Va ser, ni més ni menys, que Pepe Estruch qui ens va parlar de les excel·lències d’aquest muntatge. Després, durant una nit d’insomni, una altra vegada les estrelles de pel mig, vaig veure un reportatge en la televisó on enterrada fins a la cintura exclamava “¡una formiga!” No vaig saber fins a més tard que era ella una altra vegada, ara interpretant Winnie, en una de les obres cimeres del segle XX, Els dies feliços de Samuel Beckett. La Novell, a les grans dames del teatre se’ls hi diu pel cognom, té aquesta presència en escena que convé al teatre, pot ser bonica i normal alhora, però sobretot posseeix les qualitats de tota gran actriu: sap respirar connectant el text amb les emocions, t’aguanta les pauses, li dóna sentit als silencis, i parla i camina omplint l’escenari sense donar la sensació d’anar al límit, com els bons esportistes. Sense aquestes qualitats no pots fer una Fedra com la sap fer ella. La tragèdia és esport, deia Jouvet. En la seva lectura encarnada del Sin notícias de Gurb de Eduardo Mendoza, trobem aquestes virtuts amb l’afegit que se ho està passant pipa en aquesta posada-travesura-en escena seva. Penso a Jack Lemon que va fer el camí invers, el d’un còmic que en Dies de vi i roses o a Missing ens revela el seu registre més tràgic. Aquí ocorre al revés, la Novell, la gran tràgica del teatre català, ens fa gaudir i riure gràcies a que la seva oïda còmica és capaç de llegir i encarnar les aventures de Gurb, el divertit extraterrestre perdut a la Barcelona Olímpica imaginat per Mendoza. Demà doncs dos éssers dotats de superpoders aterraran en el Principal de Vilanova. Quan acabi l’espectacle mirin cap a dalt, cap a la via làctia, i entendran perquè moltes de les coses bones vénen del cel.